La Intervención británica durante la Peninsular War. Campañas en Cataluña, Valencia, Murcia y Baleares (1808-1814) / [ressenya de] Antoni Sánchez Carcelén
Sánchez i Carcelén, Antoni


En: Historia contemporánea. Bilbao, núm. 73 (2023) , p. 1099-1101 (Reseñas) 
Ressenya de:
. La Intervención británica durante la Peninsular War. Campañas en Cataluña, Valencia, Murcia y Baleares (1808-1814) / Maties Ramisa Verdaguer. València : PUV, 2022

La Santa Sede y la fe de los otros. El viaje a Roma de Salvador Rial y la atención pastoral a los católicos catalanes al final de la Guerra Civil / Santiago Navarro de la Fuente
Navarro de la Fuente, Santiago


En: Historia contemporánea. Bilbao, núm. 70 (2022) , p. 855-887 (Miscelánea) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en castellà i anglès.

Lecturas e interpretaciones del ciclo huelguístico en Cataluña. El Consulado británico en Barcelona, 1931-1933 / Josep Puigsech Farràs
Puigsech i Farràs, Josep


En: Historia contemporánea. Bilbao, núm. 70 (2022) , p. 787-819 (Miscelánea) 
Notes a paeu de pàgina. Bibliografia. Resums en castellà i anglès.

Defendiendo la esclavitud en Las Antillas, en la Barcelona del Trienio esparterista / Martín Rodrigo Alharilla
Rodrigo Alharilla, Martín


En: Historia contemporánea. Bilbao, núm. 66 (2021) , p.371-401 (Miscelánea) 
Notes a paeu de pàgina. Bibliografia. Resums en castellà i anglès.

Catalanismo y antifascismo entre Cataluña y América durante la Guerra Civil Española : el rol del "Butlletí Especial per als Catalans Absents de la Pàtria", 1937-1939 / Marcela Lucci
Lucci, Marcela


En: Historia contemporánea. Bilbao, núm. 63 (2020) , p. 511-546 (Dossier. España y Argentina: proyectos e ideas en tensión (1880-1945)) 
Notes a paeu de pàgina. Bibliografia. Resums en castellà i anglès.

El Mutualismo en Cataluña : la incipiente construcción desde abajo de la ciudadanía social, (1890-1936) / Montserrat Duch Plana
Duch i Plana, Montserrat


En: Historia contemporánea. Bilbao, núm. 61 (2019) , p. 797-833
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Títol i resum en castellà i anglès.

Les manques múltiples que afectaven les classes populars en la societat catalana contemporània constitueixen la clau explicativa de la proliferació de les Societats d'Assegurances Mútues, sense el nexe entre ambdues es fa inintel·ligible l'extensió de la cultura de la solidaritat concebuda horitzontalment entre iguals. Sense obviar els debats historiogràfics sobre el cas català en el conjunt hispànic el text es focalitza en el seu desenvolupament cronològic i geogràfic per a objectivar l'abast de les seves prestacions quant a cobertura de riscos i prestacions econòmiques. L'objectiu central remet a la tradició mutualista a Catalunya: arrelament, cartografia i limitacions en la "terra de cooperació" en les primeres dècades del segle XX. Un esforç d'autoorganització des de baix que presenta funcionalitat cohesionadora en el marc de relacions de producció, de poder i d'experiència del capitalisme industrial; constituint-se potser en la més destacada experiència de sociabilitat formal.

Press, politics and national identities in Catalonia : the transformation of La Vanguardia, 1881-1931 / [ressenya de:] Alejandro Pulido Azpíroz
Pulido Azpíroz, Alejandro


En: Historia Contemporánea. Bilbao, núm. 60 (2019) , p. 738-739 (Reseñas) 
Ressenya de:
- Dalmau i Palet, Pol. Press, Politics and National identities in Catalonia. The transformation of La Vanguardia, 1881-1931 / Pol Dalmau : Sussex Academic Press, 2017

Los Servicios de cercanías en Madrid y Barcelona. Una visión histórica / Rafael Barquín Gil, Miguel Muñoz Rubio
Barquín Gil, Rafael


En: Historia contemporánea. Bilbao, núm. 59 (2019) , p. 91-125
Notes a peu de pàgina. Bibliografia i fonts. Títol i resum en castellà i anglès.

Aquest treball traça una breu història comparada del transport ferroviari de rodalia de Madrid i Barcelona, des dels seus començaments durant la dictadura de Franco fins a 2015. La justificació de l'estudi radica que les dues ciutats absorbeixen la immensa major part d'aquests serveis; però també en què les diferències en les inversions realitzades han estat i són un argument polític rellevant que qüestiona el paper de l'Administració Central com a gestor de les infraestructures de transport. La veritat és que Madrid i Barcelona són, des de la perspectiva del transport periurbà, ciutats amb problemes molt diferents, que a més partien de situacions històriques no comparables. D'aquí la necessitat de realitzar una anàlisi històrica i geogràfica que sobrepassi les limitacions imposades per l'ús d'eines econòmiques. La principal conclusió és que entre Madrid i Barcelona hi ha hagut un procés de convergència en la dotació de serveis de transport.

El Abastecimiento de agua a Barcelona (1850-1936) : origen y desarrollo de las compañías privadas / Juan Manuel Matés-Barco
Matés Barco, Juan Manuel


En: Historia contemporánea. Bilbao, núm. 59 (2019) , p. 161-194
Notes a peu de pàgina. Bibliografia i fonts. Títol i resum en castellà i anglès.

En aquest treball s'analitza el paper que van jugar les empreses privades de proveïment d'aigua potable en la modernització de la ciutat de Barcelona durant les últimes dècades del XIX i les primeres del segle XX. La necessitat d'estendre una nova i completa xarxa de proveïment d'aigua, va obligar a la cerca de solucions legals, tècniques i urbanístiques. Prosperitat industrial i creixement de la població es van donar la mà en la creació d'una ciutat cada vegada més populosa i moderna. Aquest conjunt d'accions va desembocar en el disseny de xarxes que van configurar la traça de la nova ciutat, al mateix temps que van propiciar l'aparició d'empreses que van pugnar -entre elles i amb l'Ajuntament-, pel domini i el control del mercat.

Los Jefes del primer carlismo / Antonio Caridad Salvador
Caridad Salvador, Antonio


En: Historia contemporánea. Bilbao, núm. 58 (2018) , p. 679-712
Notes a peu de pàgina. Bibliografia i fonts. Títol i resum en castellà i anglès.

En aquest article he intentat esbrinar què tipus de persones van ser els caps carlistes que van participar en la primera guerra. Per a això he seleccionat als 100 més destacats i he elaborat una sèrie d'estadístiques amb les seves dades biogràfiques. La informació l'he extret de l'obra de *Pirala, d'altres treballs sobre la Primera Guerra Carlista i de diverses obres biogràfiques sobre caps carlistes. Amb aquesta recerca he pogut saber que la majoria dels caps carlistes procedien de Catalunya, el País Basc i Navarra, que eren en la seva majoria militars apartats del servei o caps de voluntaris realistes i que van tenir una trajectòria vital bastant variada, havent-hi entre ells idealistes, pragmàtics i oportunistes.

Un Viaje por los extremos. Eugenio d'Ors en la crisis del liberalismo / [ressenya de:] Marcela Lucci
Lucci, Marcela


En: Historia contemporánea. Bilbao, núm. 57 (2018) , p. 592-594 (Reseñas) 
Ressenya de:
- Fuentes Codera, Maximiliano. Un Viaje por los extremos. Eugenio d'Ors en la crisis del liberalismo / Maximiliano Fuentes Codera. Granada : Comares Historiaf, 2017

Las Fiestas cívicas del Trienio Progresista (1840-1843) : progresistas enfrentados y desafío a la Regencia / Jordi Roca Vernet
Roca i Vernet, Jordi


En: Historia contemporánea. Bilbao, núm. 56 (2018) , p. 7-45
Notes a peu de pàgina. Bibliografia i fonts. Títol i resum en castellà i anglès.

Aquesta recerca, a través de l'anàlisi de les festes polítiques del Trienni Progressista (1840-1843), demostrarà que en aquest període es va formular una alternativa liberal progressista radical que va desafiar al progressisme dels notables i a la monarquia. Les festes polítiques o cíviques van desplegar un univers simbòlic que no era compartit pels grups de notables progressistes de la càmera parlamentària, i van revelar un model polític àmpliament participatiu, socialment reformista i inconformista amb la capacitat política de la monarquia. Les festes cíviques es van convertir en una rememoració permanent de l'insurreccionalisme enfront dels governs liberals moderats, la qual cosa va significar deslegitimar al règim liberal monàrquic i va allunyar la representativitat nacional de la pràctica parlamentària, reforçant la descentralització de la representació nacional en el marc local i provincial. El model progressista radical qüestionava la centralitat de la monarquia en la configuració de la nació i reivindicava el lideratge municipal i provincial per definir la nació i vertebrar el règim liberal, anant més enllà de la formulació del constitucionalisme gadità.

El Desafío a los Juegos Olímpicos de Berlín 1936 : Barcelona, la Olimpiada Popular olvidada y los atletas judíos de Palestina / Raanan Rein
Rein, Raanan


En: Historia contemporánea. Bilbao, núm. 56 (2018) , p. 121-155
Notes a peu de pàgina. Bibliografia i fonts. Títol i resum en castellà i anglès.

El dia 19 de juliol de 1936 la ciutat de Barcelona albergava a un nombre inusual de persones. Milers d'atletes i fins a 20 mil visitants es trobaven presents a la ciutat per assistir als actes d'inauguració de l'Olimpíada Popular que havia estat convocada com a desafiament als Jocs Olímpics de Berlín d'aquest mateix any. No obstant això la insurrecció militar contra el govern electe de la Segona República va posar fi a aquesta iniciativa antifeixista afavorida per la Generalitat catalana. A causa d'això aquesta iniciativa quedaria relegada a l'oblit durant les dècades següents, rebent molt poca atenció per part de la historiografia dedicada a aquest agitat període de la recent història espanyola. Aquest article llança nova llum sobre el desafiament que l'Olimpíada de Barcelona plantejava a l'imparable creixement del feixisme europeu al llarg dels anys centrals de la dècada de 1930. Igualment, destaca el fet que alguns dels atletes presents a Barcelona durant aquests dies passarien a exercir com els primers voluntaris a sumar-se a la defensa en armes de l'assetjada República. Una de les delegacions que viatjaven a Barcelona va partir des de la Palestina jueva. Va ser aquesta la primera expressió de solidaritat des del Yishuv jueu amb la República espanyola i la seva lluita per la supervivència.

Parlamento y política en la Sevilla del siglo XIX. Manuel Sánchez Silva frente al proteccionismo catalán y los fueros vascos / [ressenya de:] Mikel Urquijo Goitia
Urquijo Goitia, Mikel


En: Historia contemporánea. Bilbao, núm. 56 (2018) , p. 282-284
Ressenya de:
- Caro Cancela, Diego. Parlamento y política en la Sevilla del siglo XIX. Manuel Sánchez Silva frente al proteccionismo catalán y los fueros vascos / Diego Caro Cancela. Sevilla : Diputación de Sevilla, 2016

Evolución histórica de los ateneos en Catalunya (1836-1936) / Ramon Arnabat, Xavier Ferré-Trill
Arnabat i Mata, Ramon


En: Historia contemporánea. Bilbao, núm. 55 (2017) , p. 383-420
Notes a peu de pàgina. Fonts i bibliografia. Resum, paraules clau i títol també en anglès.

L'objecte d'aquest article és oferir una síntesi panoràmica dels orígens i evolució dels ateneus a Catalunya a partir de referències estadístiques originals fruit d'un llistat exhaustiu d'associacions ateneístes. El comentari de les dades agrupades serveix per establir com a resultat final una caracterització dels ateneus denotativa d'una via articulada entorn d'una concepció político-cultural. Per a això partim de l'àmbit cronològic determinant en aquest aspecte 1836 - 1936 analitzat en tres grans etapes: constituent (1836-1886); consolidativa (1887-1900) i expansiva (1901-1936).

El Federalismo regionalista catalán de base krausista durante el Sexenio Democrático (1868-1874) / Jordi Pomés-Vives
Pomés i Vives, Jordi


En: Historia contemporánea. Bilbao, núm. 55 (2017) , p. 421-446
Notes a peu de pàgina. Fonts i bibliografia. Resum, paraules clau i títol també en anglès.

Durant el Sexenni Democràtic es va manifestar a Catalunya un federalisme regionalista de base krausista ben diferenciat tant del federalisme anomenat intransigent, de base pimargallana, com del federalisme organicista de base krausista que defensava des de Madrid fonamentalment el republicanisme més d'ordre, encapçalat per Nicolás Salmerón o Emilio Castelar. Aquest federalisme regionalista català, que va tenir a Salvador Sanpere i Miquel (1840-1915) i a Eusebi Pascual i Casas (1837-1883) com els seus principals valedors alhora que teòrics, va postular la defensa d'una Catalunya ben integrada políticament com a Estat federal dins del conjunt de la nació espanyola (o ibèrica) -estructurada territorialment de forma federal-, encara que amb un alt grau de competències exclusives, amb l'objectiu que quedessin garantides les seves particularitats culturals, econòmiques i del dret civil. Cal emmarcar l'afirmació d'aquest federalisme dins del context de creixement del moviment cultural de la Renaixença catalana.

La Oportunidad, el ambiente, la hora : la Primera Guerra Mundial en las prácticas del catalanismo radical de Buenos Aires / Marcela Lucci
Lucci, Marcela


En: Historia contemporánea. Bilbao, núm. 54 (2017) , p. 273-310
Notes a peu de pàgina. Fonts i bibliografia. Resum, paraules clau i títol també en anglès.

Aquest treball estudia la influència de la Primera Guerra Mundial en l'evolució del catalanisme radical a Amèrica durant les primeres dècades del segle XX. Centra l'anàlisi en els "catalans d'Amèrica" portenys, el sector del col·lectiu català que des de la capital argentina va contribuir a dissenyar les característiques principals del separatisme radical d'ultramar. Aprofundeix en la seva etapa més activa durant el segle XX, integrant-la al cisma que la guerra va produir en la civilització occidental i als nous corrents de pensament que van aparèixer en el camp teòric europeu. Indaga també en la posició del grup cap al conflicte armat. Finalment, estudia l'empremta de la Gran Guerra en el procés de construcció i reproducció de la cosmovisió i de l'activisme del catalanisme porteny.

Bajo la sombra de la Comuna: sindicalismo y republicanismo en la Barcelona de 1871 / Albert García Balañà
García Balañà, Albert


En: Historia contemporánea. Bilbao, núm. 53 (2016) , p. 491-520
Notes a peu de pàgina. Resum, paraules clau i títol també en anglès.

L'article pretén reobrir el debat historiogràfic sobre l'impacte de la Comuna de París en l'Espanya de 1871. Després de valuoses contribucions que han subratllat l'arribada de relats i refugiats de la Comuna a l'Espanya en revolució, o les pressions de Thiers sobre el gabinet Serrano-Sagasta per a la persecució d'aquests últims, aquest article sosté que van ser les concretes experiències autòctones de conflicte social i polític les que van resultar fonamentals en la recepció espanyola de la revolució parisenca. Els debats parlamentaris de maig de 1871 sobre la Comuna i la AIT van néixer d'un específic episodi local de protesta obrera i mobilització política plebea. Un episodi que va tenir lloc a Barcelona durant els gairebé tres mesos de vida de la Comuna. I un episodi que, com a tal, amb prou feines ha rebut atenció historiogràfica. La paralització sindical de la major fàbrica tèxtil d'Espanya, la Fàbrica Batlló, i la major victòria electoral del Partit Republicà Democràtic Federal (PRDF) després de la caiguda d'Isabel II, van confluir en la Barcelona d'aquella primavera. La Comuna va contribuir a fondre tots dos esdeveniments; a ella va recórrer el patriciado barceloní per desacreditar-los i hostigarlos, urgint la intervenció de Sagasta. L'ofensiva governamental contra sindicalistes i republicans locals es va acollir sota el mantell de l'atac de Versalles sobre París, exactament durant els mateixos dies de maig de 1871.

Instituciones históricas y cambio político : el restablecimiento de la Generalitat de Cataluña (1977) / Carlos González Martínez
González Martínez, Carlos


En: Historia contemporánea. Bilbao, núm. 53 (2016) , p. 657-691
Notes a peu de pàgina. Bibliografia i fonts. Resum, paraules clau i títol també en anglès.

El restabliment de la Generalitat ha estat considerat com un dels episodis claus del relat polític de la Transició. Les negociacions entre Josep Tarradellas i Sánchez-Terán, unides als contactes anteriors entre Govern i president, així com l'acord de Perpinyà amb els partits catalans, han estat interpretats per la historiografia com a respostes a un anhel de la societat catalana en el temps polític que es va obrir després de la mort del general Franco. Ara bé, fins avui s'ha fet poc recalcament en una visió històrica més àmplia que superi l'àmbit temporal de la Transició. El propi Reial decret-llei 41/1977 fa referència al decret de 1938 pel qual es derogava la Generalitat. Ens trobem, per tant, amb l'únic text que reconeix una institució republicana, una qüestió poc abordada per la historiografia. D'igual manera, tampoc s'han aportat explicacions convincents de per què, a diferència de l'esdevingut amb la Generalitat, no es van restablir altres institucions republicanes existents al començament de la Transició. Tractarem de donar resposta a aquestes qüestions a partir de testimoniatges de premsa, l'arxiu personal de Sánchez-Terán, les memòries dels principals polítics catalans i entrevistes amb alguns dels protagonistes.

Reivindicar el pasado para transformar el presente y legitimar la revolución constitucional : historicismo y diputados catalanes en las Cortes de Cádiz / Antoni Sánchez Carcelén
Sánchez i Carcelén, Antoni


En: Historia contemporánea. Bilbao, núm. 51 (2015) , p. 543-575
Número monogràfic: " Modernidad y Catolicismo. Nuevas perspectivas sobre una relación compleja". Notes a peu de pàgina. Resum, paraules clau i títol també en anglès.

Durant el procés constituent gadità la tradició constitucional medieval es va erigir en un extraordinari recurs per legitimar l'immobilisme absolutista o, per contra, per validar la tasca legislativa de signe liberal, ja que la cultura constitucional de 1812 va ser, a més de catòlica, profundament historicista. En bona mesura perquè en les contínues apel·lacions dels diputats catalans més destacats -de fet, Capmany, Aner, Espiga, Dou i Creus van ser els únics que es van manifestar referent a una manera significativa- a la història de la Corona d'Aragó, a l'antiga constitució de la monarquia espanyola i a les lleis fonamentals castellanes cabien tant les propostes servils com les reformistes.